CONFINAMIENTO CON NIÑOS Y NIÑAS: REFLEXIONES Y RECURSOS

CONFINAMENT AMB INFANTS: REFLEXIONS I RECURSOS· CONFINEMENT WITH CHILDREN: REFLECTIONS AND RESOURCES

Han pasado dos semanas desde la última vez que nos vimos en MA. Dos semanas de cambios, reajustes y adaptación a una vida distinta a la que todos y todas estábamos acostumbrados/as: La vida en confinamiento. Día a día vivimos el confinamiento y viviéndolo vamos identificando e integrando qué pasa y qué nos pasa. Un proceso único que cada familia va a ir construyendo a su medida, pero que des de MA queremos acompañar ofreciendo algunas ideas que os pueden servir para transitar esta etapa lo más positivamente posible.

1. ORGANIZACIÓN FAMILIAR DEL TIEMPO Y LA IMPORTANCIA DE CREAR UNA RUTINA

No vamos a MA, ni a trabajar, pero tampoco estamos de vacaciones. Hemos puesto en pausa nuestras rutinas y los fines de semana pueden parecerse mucho a los días laborables. Una situación que puede generar confusión a grandes y pequeños, por la falta de estructura. Aquello que se repite genera confianza, porque es estable y se puede anticipar. Aunque este principio es aplicable a cualquier ser humano de cualquier edad, es especialmente importante en la primera infancia, ya que antes de alrededor de los seis años no existe la capacidad de abstracción y, por lo tanto, la capacidad de pensar en aquello que no es tangible, como en este caso, el tiempo. De ahí la importancia de las rutinas en la primera infancia, ya que permiten a los niños y niñas situarse en el tiempo y el espacio.

A estas alturas del confinamiento, estoy segura de que todas las familias habéis ido encontrando una nueva rutina, actividades y hábitos que se han convertido en un patrón del día a día: despertaros, vestiros, desayunar, etc. ¡Bien! de eso se trata, de sistematizar la secuencia en que desarrollamos las actividades de la vida cotidiana, para dar estructura y orden. También os va a ayudar establecer una organización familiar para estar disponibles con los niños y niñas. De manera que las personas adultas puedan oxigenarse y también tener tiempo para dedicarse a sus respectivos trabajos y/o labores. ¡No olvidéis que el cuidador necesita cuidarse para poder cuidar!

2. CREAR ESPACIOS PARA LOS NIÑOS Y NIÑAS: JUEGO AUTÓNOMO Y MOVIMIENTO LIBRE

Estar disponible no significa entretener. Des de MA os hacemos propuestas que podéis hacer en familia si os apetece, pero no hay necesidad de dirigir la actividad infantil constantemente. Debemos transmitir a los niños/as que son capaces de estar con ellos mismos y crear, en la medida de lo posible, espacios para el juego autónomo y el movimiento libre. Ambientes seguros, para pintar y pintarse, dar volteretas, ensuciarse las manos o cantar a pleno pulmón.

¿Cómo tienen que ser estos espacios?

  • Os recomendamos que elijáis un espacio separado de las zonas de trabajo de los adultos/as y de descanso. No tiene que ser una habitación a parte, puede ser un rincón del comedor, pero tiene que ser un espacio destinado únicamente al juego libre, para no crear confusión.
  • Como decíamos, tiene que ser seguro. Nos interesa que sea un espacio de acceso autónomo y libre, por lo tanto, no puede ser un espacio dónde tengamos que estar pendientes que no se hagan daño. Revisad que no haya esquinas puntiagudas, muebles que puedan descolgarse, decoraciones que puedan romperse, etc.
  • Ofrecer materiales diversos y- siempre que sea posible- in-específicos, que posibiliten diferentes acciones. Esto quiere decir, materiales que no tienen un uso cerrado: telas en lugar de disfraces, hojas en blanco en lugar de hojas con dibujos para colorear o bloques de construcción en lugar de piezas para montar un castillo. Cuanto más abierto sea el material que ofrecemos, ¡Mayores son las posibilidades de juego! Os dejo un vídeo que ilustra a la perfección este tema:

Dicho esto, el material específico también es útil y combinado con materiales no específicos, puede dar mucho juego, como vemos en el vídeo. ¡Usad lo que tengáis! Al final, lo importante es que haya- como decíamos- diversidad y que ellos tengan acceso autónomo y libre al material.

Simplemente aseguraos de que tengan materiales para:

  • Expresión plástica: Pintar, modelar, pegar, cortar, escribir, estampar, etc.
  • Leer y consultar libros. Podéis crear un espacio para la lectura autónoma con libros de tapa dura y álbumes ilustrados (la imagen es la que cuenta la historia) y reservar los libros más delicados y dónde la letra es la protagonista, para leer acompañadas/os de una adulta/o.
  • Construcción y piezas sueltas. Aquí podéis ofrecer materiales diseñados para la infancia, como por ejemplo: bloques, nins o anillas y materiales reciclados: cajas, botones, conos de papel higiénico, hueveras, etc.
  • Juego simbólico: Telas, disfraces, pinturas de cara, muñecos/as…
  • Representación: animales, vehículos y otras cosas similares.
  • Elementos de movimiento: colchón, cojines, balancín o similar.
  • Elementos sonoros. Pueden ser instrumentos sencillos- si tenéis- o un bote con arroz.
  • Los materiales tienen que ser visibles, estar al alcance de los niños/as y organizados según su uso. Los niños/as menores de alrededor seis años, no planifican lo que van a hacer. Aunque pueda parecer-lo, porque elaboran pequeños proyectos, se sienten atraídos por lo que ven. Además, la organización del espacio, va a darles estructura y limites intrínsecos de como utilizar los distintos materiales. Disponer los colores en una mesa con papel y los libros en una caja o estantería al lado de una alfombra o puff, ofrece el contexto para que- por ejemplo- no pinten los libros. Por lo tanto, un baúl lleno de juguetes mezclados, en el que tengan que rebuscar, no les va a ser útil. Podéis crear diferentes ambientes con estanterías, alfombras, colchones o telas, donde colocar los distintos materiales, accesibles -como decíamos-para los niños y niñas.
  • Menos es más o más variedad y menos cantidad. No hace falta que dejéis todos los materiales y juguetes a su alcance, id rotando los distintos elementos. Un día podéis hacer una propuesta de pintura con acuarela y al siguiente dejar rotuladores y cartulina en ese mismo espacio. Esto invita a la concentración y a re-descubrir las distintas propuestas una y otra vez.
  • Es importante que busquéis espacios en que los niños y niñas puedan moverse. El movimiento libre es una necesidad básica en la Infancia. Si no disponéis de espacio exterior, podéis habilitar espacios interiores para saltar, correr, dar volteretas y actividades similares. Ya sea creando un ambiente exclusivo para ello o reconvirtiendo un espacio cotidiano: poner todos los colchones de la casa en el comedor e improvisar un ambiente de psicomotriciad con cojines y telas. Cambiar la disposición del mobiliario y los elementos, crea un contexto distinto que ayuda a los niños y niñas a entender que, por ejemplo, cuando los colchones están en el suelo y hay telas y disfraces, pueden saltar y correr por el comedor, pero cuando todo está en el lugar habitual no. Aun así, vais a necesitar flexibilizar los limites del espacio interior, ya que seguramente antes no podían chillar o correr dentro de casa y ahora deberán poder hacerlo. Estamos viviendo una situación poco habitual que requiere que hagamos excepciones.

Los espacios pueden ser versátiles y reconvertirse, no necesitáis una habitación para cada ambiente de juego. ¡En MA usamos este recurso constantemente! El espai tou-por ejemplo- durante el día es un ambiente de acción, con elementos de movimiento, y al mediodía se convierte en un espacio de calma y descanso, para que los más pequeños duerman la siesta.

3. INCLUID A LOS NIÑOS Y NIÑAS EN LAS RUTINAS DEL DÍA A DÍA

Un adulto disponible es un adulto presente, que acompaña y cuida el ritmo y las transiciones del día. ¡Eso no significa que no podáis hacer cosas juntos! Aprovechad para incluir a los niños y niñas en la vida del hogar: Cocinar, lavar los platos, aparear calcetines, limpiar cristales, poner la mesa, etc. Si no lo estabais haciendo, este es el momento de introducir la vida cotidiana como herramienta de aprendizaje (Podéis consultar la entrada sobre Vida Practica que hicimos en el apartado diarios).

4.BUSCAD MOMENTOS PARA MIRAROS A LOS OJOS Y CONECTAR

Es conveniente que encontréis momentos de intimidad, para miraros a los ojos y conectar: un libro antes de ir a dormir, el baño, momentos de conversación, etc. Estos días que pasamos juntos son muy intensos, la vida se ha alterado para todos/as y los sentimientos están a flor de piel, sobre todo para los niños y niñas que están tan conectados con sus emociones. Estos momentos sencillos os ayudarán a colocar y trascender las tensiones del día.

En conclusión: estructurar el tiempo-espacio y que hacemos en él facilitará la convivencia y que todas y todos nos sintamos respetadas y respetados.

Espero que estas reflexiones os sirvan de ayuda y nos sintáis más cerca. Como siempre, podéis dejar comentarios con preguntas/ideas/sugerencias. ¡Un abrazo muy fuerte!


Fa dues setmanes de l’última vegada que ens vam veure a MA. Dues setmanes de canvis, reajustaments i adaptació a una vida diferent de la que tots i totes estàvem acostumats/es: La vida en confinament. Dia a dia vivim el confinament i és vivint-lo que anem identificant i integrant que pasa i que ens pasa. Un procés únic que cada família anirà construint a la seva mida, però que des de MA volem acompanyar oferint algunes idees que us poden ajudar a transitar aquesta etapa. 

1. ORGANITZACIÓ FAMILIAR DEL TEMPS I LA IMPORTÀNCIA DE CREAR UNA RUTINA

No anem a MA, ni a treballar, però tampoc estem de vacances. Hem posat en pausa les nostres rutines i els caps de setmana s’assemblen molt als feiners. Una situació que pot generar confusió a grans i petits, per falta d’estructura. Allò que es repeteix genera confiança, perquè és estable i es pot anticipar. Tot i que aquest principi és aplicable a qualsevol ésser humà de qualsevol edat, és especialment important durant la primera infància, ja que abans de prop dels sis anys no existeix la capacitat d’abstracció i, per tant, la capacitat de pensar en allò que no és tangible, com ara el temps. Eus aquí la importància de les rutines a la primera infància, ja que permeten als nens i nenes situar-se al temps i a l’espai.

A hores d’ara, estic segura que totes les famílies heu anat trobat una nova rutina, activitats i hàbits que heu convertit en un patró del dia a dia: despertar-vos, vestir-vos, esmorzar, etc. Genial! D’això es tracta, de sistematitzar la seqüència en què duem a terme les activitats de la vida quotidiana, per a donar estructura i ordre. També us ajudarà establir una organització per a estar disponibles amb els nens i nenes. De manera que les persones adultes puguin oxigenar-se i també tenir temps per a dedicar-se a les seves respectives feines i/o tasques. No oblideu que el/a cuidador/a ha de cuidar-se per poder cuidar!

2. CREAR ESPAIS PER ALS NENS I NENES: JOC AUTÒNOM I MOVIMENT LLIURE

Estar disponible no vol dir entretenir. Des de MA us fem propostes que podeu fer en família si us ve de gust, però no fa falta dirigir l’activitat infantil tota l’estona. Hem de transmetre als nens i nenes que són capaços d’estar amb ells i elles mateixes i crear, en la mesura del possible, espais per al joc autònom i el moviment lliure. Espais per pintar i pintar-se, rodolar, embrutar-se les mans o cantar a ple pulmó.

¿Com han de ser aquests espais?

  • Us recomanem que escolliu un espai separat de les zones de treball dels adults i de descans pels infants. No ha de ser una habitació a part, pot ser un racó del menjador, pero és important que sigui un espai destinat únicament al joc lliure, per a evitar contradiccions.
  • Ha de ser segur. Ens interesa que sigui un espai d’accés autònom i lliure, per tant, no pot ser un espai a on hàgim d’estar vigilant que no és facin mal. Reviseu que no hi hagi cantonades perilloses, mobles que es puguin despenjar, decoracions que puguin trencar-se i coses per l’estil.
  • Oferir materials diversos i- sempre que sigui posible- inespecífics, és a dir, materials que no tenen un ús tancat: teles en comptes de disfresses, fulls en blanc en comptes de fulls amb dibuixos per a pintar o blocs de construccions en comptes de peces predissenyades per a fer un castell. Com més obert sigui el material que oferim, més possibilitats de joc! Us deixo un vídeo que il·lustra a la perfecció aquest tema:

Dit això, el material específic també és útil i combinat amb materials inespecífics, pot donar molt de joc, com veiem al vídeo. Feu servir el que tingueu! Al final el més important és que hi hagi diversitat.

Tant sols assegureu-vos que tenen materials per a:

  • Expressió plàstica: Pintar, modelar, enganxar, retallar, escriure, estampar, etc.
  • Llegir i consultar llibres. Podeu crear un espai per a la lectura autonoma amb llibres de tapa dura i àlbums il·lustrats (la imatge és la que explica la història) i reservar els llibres més delicats o aquells on la lletra és la protagonista, per llegir-los amb vosaltres.
  • Construccions i peces soltes. Poden ser materials dissenyats per a infants: blocs, anelles o nins i materials reciclats: caixes, botons, cons de paper, oueres, etc.
  • Joc simbòlic: Teles, disfresses, pintures de cara, ninos/es…
  • Representació: animals, vehicles i materials similars.
  • Elements de moviment: Matalàs, coixins, balancí o similar.
  • Elements sonors. Poden ser instruments senzills- si en teniu- o un pot d’arròs.
  • Els materials han de ser visibles, estar a l’abast dels infants i organitzats per ús. Els nens i les nenes menors de sis anys, no planifiquen el que faran. Encara que pugui semblar-ho, perquè elaboren petits projectes, la realitat és que se senten atrets per allò que veuen. A més, l’organització de l’espai és important per a oferir estructura i límits intrínsecs en l’ús dels materials. Oferir els colors a una taula amb fulls de paper i els llibres a una caixa o una prestatgeria a prop d’una estora o d’un puff, dóna el context perquè no pintin els llibres. Per tant, un baül ple de joguines barrejades, en el que hagin de remenar, no els hi sera útil. Podeu crear diferents ambients amb prestatgeries, matalassos o estores i col·locar-hi els materials de forma accesible per als infants.
  • Menys és més o més varietat i menys quantitat. No oferiu tots els materials alhora, roteu-los. Un dia podeu oferir colors i l’endemà aquarel·les. Això els ajudarà a concentrarse i a redescobrir els materials cada cop que els tinguin a l’abast.
  • És important que busqueu espais on els infants puguin moure’s. El moviment lliure és una necessitat bàsica! Si no teniu espai exterior, podeu habilitar espais interiors per saltar, córrer, fer tombarelles i activitats similars. Ja sigui creant un ambient exclusivament per això o reconvertint un espai quotidià: com ara improvisar un espai de psicomotricitat al menjador amb coixins i teles. Canviar la disposició del mobiliari i els elements d’una habitació, crea un context diferent que ajuda als infants a entendre que, per exemple, quan posem teles i coixins al menjador, podem córrer i quan aquests elements no hi són no. Tot i això, aquests dies haureu de ser flexibles amb els límits de l’espai interior, si habitualment no poden córrer o cridar dins de casa, aquests dies necessitaran fer-ho.

Teniu en compte que els ambients que creeu poden ser versàtils i reconvertir-se, no necessiteu una habitació per a cada ambient de joc. A MA fem servir aquest recurs constantment! Per exemple: L’espai tou durant el dia és un ambient d’acció, amb elements de moviment i al migdia es converteix en un espai de calma i descans perquè els més petits facin la migdiada.

3. INCLOEU ALS INFANTS EN LES RUTINES DEL DIA A DIA

Un adult disponible és un adult present, que acompanya i cuida el ritme i les transicions del dia. Això no vol dir que no pugueu fer coses plegats! Aprofiteu per incloure als infants a la vida de casa: Cuinar, rentar els plats, aparellar mitjons, posarla taula, etc. Si no ho estàveu fent, aquest és el moment ideal per introduir la vida quotidiana com a eina d’aprenentatge (Podeu consutar l’entrada sobre Vida Practica a l’apartat diaris).

4.BUSQUEU MOMENTS PER MIRAR-VOS ALS ULLS I CONECTAR

Un llibre abans d’anar a dormir, el bany o estones de conversa. Aquests dies que passem plegats són molt intensos, la vida s’ha alterat per a totes i els sentiments estan a flor de pell, sobretot pels infants que estan tan connectats amb les seves emocions. Aquestes estones senzilles us ajudaran a col·locar i transcendir les tensions del dia.

Així doncs, estructurar el temps-espai i que en fem, facilitarà la convivencia i que tots i totes ens sentim més respectats i respectades.

Desitjo que aquestes reflexions us serveixin d’ajuda i us facin sentir-nos una mica més a prop. Com sempre, podeu deixar comentaris amb preguntes/idees/suggerències. Una abraçada ben forta!


It’s been two weeks since we last saw each other in MA. Two weeks of changes, readjustments and adaptation to a life different to what we were all used to: life in self-isolation. Day by day we experience this new situation and, by living it, we identify and integrate what is happening around us and what is happening inside us. A unique process each family is going to adapt to, according to their needs, but to which we would like to offer some insights from MA; some ideas that might help you go through this stage with as much positivity as possible.

1. FAMILY ORGANIZATION OF TIME AND THE IMPORTANCE OF CREATING A ROUTINE

We are not going to MA or working, but we are not on holiday either. We’ve paused our routines and weekends can be hard to differentiate from weekdays, a situation that can generate confusion for young and old because of the lack of structure. Repeated actions generate confidence, because they are stable and can be anticipated. Although this principle applies to any human being of any age, it is especially important in early childhood, since before approximately six years of age there is no capacity for abstract thought and, therefore, no ability to think about something that is not tangible, like time; hence the importance of routines in early childhood, they allow children to place themselves in time and space.

At this point of self-isolation, I am sure that all families have found a new routine, activities and habits that form a new daily pattern: waking up, getting dressed, having breakfast, etc. All right! That is what it is about, to systematize the sequence in which we carry out the activities of daily life, to give structure and order. Establishing an adult turn system might also help determine who and when is going to be available to the kids. Adults also need to oxygenate and have time for themselves and their respective jobs/tasks. Don’t forget that the caregiver needs to take care of himself/herself in order to take care of anyone else!

2. CREATE SPACES FOR CHILDREN: AUTONOMOUS PLAY AND FREE MOVEMENT

Being available to the children does not mean that you have to constantly entertain them. From MA we send you ideas of activities to do with your family if you want to, but there is no need to constantly direct children’s activities. We must convey to the children that they are able to be with themselves, for this purpose it’s good to create, as far as possible, spaces of autonomous play and free movement. Safe spaces, endowed with diverse material arranged at their reach: painting materials, construction materials, symbolic games, a space for reading, jumping, running and crawling, etc.; a space for them.

How should this space be?

• We recommend you to choose a space separated from the adult resting and working areas. It does not have to be a separate room, it can be a corner of the dining room, but it has to be a space intended solely for free play, so as not to create confusion.

• Their space should be safe. We are interested in it being an autonomous and easy to access space; therefore, it cannot be a space where an adult has to constantly supervise that the children are not getting hurt. Check that there are no sharp corners, furniture that could fall, decorations that could break, etc.

• Offer diverse and – when possible – nonspecific materials that enable different actions. Materials that do not have a closed use: fabrics instead of costumes, blank sheets of paper instead of sheets with drawings for colouring or building blocks instead of pieces to build a castle. The more open the material we offer, the greater the possibilities of play! I leave you a video that perfectly illustrates this point:

That being said, specific material is also useful when combined with non-specific materials, the possibilities are endless, as we see in the video. Use what you have! The important thing is that there is – as we said – diversity and that they have autonomous and free access to the material.

Just make sure they have materials for:

  • Plastic expression: Paint, model, glue, cut, write, stamp, etc.
  • Reading and consulting books. You can create a space for autonomous reading with hardcover books and illustrated albums (the image tells the story), whilst reserving the most delicate books, as well as the ones where the words take central stage, for reading with an adult.
  • Constructing. Here you can offer materials designed for children, such as: blocks, nins or rings and recycled materials: boxes, buttons, toilet paper tubes, egg cartons, etc.
  • Symbolic play: fabrics, costumes, face paintings, dolls, etc.
  • Representation: animals, vehicles and similar things
  • Movement elements: mattress, cushions, rocking chair or similar.
  • Sound games. They can be simple instruments – if you have – or a pot with rice.

• Materials must be visible, accessible to children and organized according to their use. Children under the age of six do not plan what to do. Although it may seem like they do, because they develop small projects, they are attracted to what they see. In addition, the organization of the space will give them structure and intrinsic limits on how to use the different materials. For example; arranging paper and colours on a table and books in a box or shelf next to a sitting area provides the children with context that informs them: books are not for painting. Therefore, a trunk full of mixed toys, in which they have to rummage, will not be useful to them. You can create different environments with shelves, rugs, mattresses or fabrics, to place different materials, accessible – as we said – to the children.

Less is more or more variety and less quantity. You don’t need to leave all the materials and toys within reach all the time, instead rotate the different elements:  one day you can leave out the materials for watercolour painting and the next you can leave markers and cardboard in the same space. This focuses concentration and allows the children to rediscover the different materials over and over again.

• Looking for spaces where children can move is important. Free movement is a basic need in childhood. If you don’t have an outdoor space, you can adapt indoor spaces for jumping, running and other physical activities whether creating an exclusive environment for it or by reconverting an everyday space. You could put all the mattresses of the house in the dining room and improvise a psychomotor environment with cushions and fabrics. Changing the arrangement of furniture and items creates a different context that helps children understand that when mattresses are on the floor and there are fabrics and costumes, they can jump and run around the dining room, but when everything is in the usual place they cannot. If you don’t have access to an outdoor space for them, the usual limits of indoor spaces should relax temporarily, shouting and running might be allowed indoors. We are living an unusual situation that requires us to make exceptions.

Spaces can be versatile and reconverted; you don’t need a room for every playing environment. At MA we use this resource constantly! The soft space -for example- is an atmosphere of action during the day (with elements of movement) and at noon it becomes a space of calm and rest, for the little ones to take their nap.

3. INCLUDE CHILDREN IN DAY-TO-DAY ROUTINES

An available adult is a present adult, accompanying and caring for the rhythm and transitions of the day. That doesn’t mean you can’t do things together! Take the opportunity to include children in home life: cooking, washing dishes, pairing socks, cleaning windows, setting the table, etc. If you weren’t doing it, now is the time to introduce everyday life as a learning tool (You can check the entry on Practical Life that we posted in the daily section).

4. FIND TIME TO LOOK AT EACH OTHER AND CONNECT

It is convenient that you find moments of intimacy, to look at each other in the eyes and connect: a book before going to sleep, bath time, moments of conversation, etc. These days we’re spending together are very intense, life has been altered for everyone and feelings are taking central stage, especially for the children who are so connected with their emotions. These simple moments will help you place and transcend the stress of the day.

To wrap it up: structuring time-space and what we do in it will facilitate coexistence and while making sure everybody fells respected. I hope that these thoughts help you and make us all feel a bit closer. As always, you can leave comments, questions, ideas and suggestions. Big hug!

Una resposta a «CONFINAMIENTO CON NIÑOS Y NIÑAS: REFLEXIONES Y RECURSOS»

Deixa un comentari