Avui he anat a llençar les escombraries i he vist a una nena amagada entre les cortines i el finestral i llavors, he pensat en vosaltres i en el moviment de tots els infants, que queda limitat en aquest confinament. Podem explicar als infants de manera breu, fàcil i empàtica que no podem sortir de casa però també explicar tot el que si que poden fer estant a casa.
Un estudi científic [1] realitzat per Emmi Pikler a l’Institut metodològic “Loczy” a Budapest, conclou que de mitjana un nadó canvia de posició 56,3 vegades (amb un marge d’error d’1,22) cada mitja hora. És a dir que els infants van canviar de postura al menys una vegada i, essent més exactes, 1,8 vegades, és a dir pràcticament dues vegades per minut.
La qual cosa ens indica que els infants NECESSITEN moure’s. La Vicky ja ens parlava del moviment lliure en el post “The Importance of Free Movement” i parlava d’unes estructures que el faciliten. Però com fem això a casa? I sense sortir al carrer?
És important observar en quin moviment mostra interès l’infant i a partir d’aquí facilitar espai suficient, dins de les possibilitats, i oferir algun repte que respongui a aquest interès.
Per exemple algú que està interessat a gatejar li cal molt espai, rampes, pujar i baixar…. Algú que comença a aguantar-se de peu, segurament no necessita tant espai i necessiti més aviat diferents suports per practicar posar-se dret, i aguantar-se, i quan ja tenen pràctica començar a fer proves sense suport, passant per les famoses “sentadillas”.
Algunes propostes són:
- Si teniu el sofà enganxat a la paret, separeu-lo una mica, deixant així un laberint: Podran passar gatejant, entrar per amagar-se…
- Si teniu caixes que siguin dures poseu-les del revés, o algun puf dur: perquè puguin pujar i baixar.
- Si comencen a posar-se de peu, és important que tinguin diferents suports de diferents alçades.
- A la taula del menjador podeu posar un llençol ben gran: perquè puguin entrar y sortir.
- Unes cadires al revés o en fila, també donen molt de joc: podran entrar reptant per sota, pujar a sobre, saltar…
- Alguna fusta que pugui fer de rampa….
- Si teniu balcó o terressa o pati aprofitar-ho al màxim!
- Una capsa de cartó per…. fer tot el que vulguin!
És a dir, reinventant els espais per donar nous usos, comuns i d’intimitat. I de la mateixa manera buscar espais per la vostra intimitat, per gaudir d’un cafè en solitud, d’una trucada amb algú, una dutxa tranquil·la…. Perquè qui cuida també ha de ser cuidat!
Diumenge sentia un directe de la sonia Klias amb Jugar i jugar, fruit d’un article, que just parlava sobre això. Us deixo l’article a continuació, que parla sobre el paper de l’adult, la motricitat gruixuda i el joc manipulatiu:
https://www.jugarijugar.com/ca/blog/el-confinamient-amb-nenes-i-nens-de-1-a-3-anys-n2218
En el moviment cada infant ha de seguir el seu ritme, això l’ajudarà a sentir-se competent. És igual si es comença a caminar als 12, als 14 o als 18 mesos. La importància està en el com!
Unes preguntes per reflexionar plegades…
Quina imatge de tu mateix/a tindries si només poguessi caminar quan algú t’agafés de la mà?
Quina autoestima tindries de tu mateix/a si només poguessis seure quan algú t’asseiés?
Estant assegut/da, si caiéssis, com et sentiries si només poguéssis tornar a la posició que estaves sempre que algú t’ajusés a tornar a la posició que estaves?
[1] : Pikler, emmi: “Moverse en libertad. Desarrollo de la motricidad global.” Narcea, S.A. Madrid. 7ª reimpresión.