Publicat a per lorenalopezpvd

COM PODEM PARLAR SOBRE LA COVID-19 ALS INFANTS?

Estimades famílies,

Donada la situació de crisi internacional de salut pública (així ho ha declarat l’Organització Mundial de la Salut) amb la COVID-19, pensem que els infants tenen el dret de conèixer allò que està passant al seu voltant, sempre tenint en compte la etapa evolutiva i el moment vital en el que es troben. Tot i que els infants petits encara no tenen del tot desenvolupat el llenguatge verbal, en alguns moments pot ser molt útil posar paraules i parlar del que està passant, oferint la informació precisa d’una forma senzilla i empàtica.

Per això, volem compartir amb vosaltres algunes recomanacions sobre com parlar amb els infants del coronavirus i de tot allò que l’envolta. També us oferim algunes idees que us ajudin a aportar-los confiança i seguretat, per tal d’afavorir el seu estat emocional i afectiu, que és la base del seu creixement i desenvolupament.

Imatge de: Manon de Jong. Font: https://www.magnetreps.com/mj-personal-work

A continuació, desenvolupem alguns aspectes que considerem importants alhora de comunicar situacions complexes a nens i nenes d’entre tres i sis anys:

– QUÈ EXPLICAR ALS INFANTS DEL CORONAVIRUS?

Quan parlem amb els nens i nenes sobre una situació complexa com la que estem vivint, hem de tenir una actitud tranquil·la i confiada i, sobretot, explicar sense alarmar. Hem d’informar als infants de la realitat de forma adaptada a la seva edat i a la seva capacitat de comprensió. Així doncs, la informació que donem als nens i nenes més petits serà més senzilla i simplificada, en canvi, la informació que transmetem als més grans podrà ser més complexa en cas que necessitin saber-ne més.

Primer de tot, podem preguntar als nens i nenes què saben sobre el coronavirus;

  • És important tenir present que sempre cal partir d’allò que ja saben. No avançar-nos a les seves preguntes i no donar informació de més. Els interessos i les preguntes que ens facin, ens poden guiar a l’hora de saber si hem d’explicar més o menys sobre allò que està passant. Quan ja sapiguem quina informació tenen i què és el que volen saber, sabrem què és el que hem d’explicar. Quan responem tenint en compte la demanda dels infants, ens assegurem que la informació que estem oferint es correspon amb el moment cognitiu i emocional en el que es troben. I també ens assegurem que poden integrar i assumir la informació.
  • Hem de tenir en compte que hi ha informació sobre aquesta crisi que els infants no necessiten saber. Els detalls més durs de la situació, com ara el nombre de morts, les incerteses del futur proper, el desànim de les persones… és a dir, la part més crua de la realitat, forma part del món adult i no és una informació que els més petits hagin de saber.

Si no sabeu com començar a explicar als infants alguns aspectes bàsics de la situació, aquí us proposem algunes idees:

  • D’entrada els podem parlar dels virus, explicar-los que els virus formen part de la nostra vida, que sempre han estat i sempre estaran al nostre voltant. Podeu fer referència a alguna situació real que hagin viscut ells mateixos, per exemple, si han passat per algun procés víric lleu que puguin recordar. D’aquesta manera, poden passar d’allò abstracte (l’explicació), a allò concret (la seva vivència).
  • Als nens i nenes més grans, els podeu comentar que el coronavirus és un virus molt nou i que les persones científiques l’estan investigant. També és important parlar del contagi, explicar que és un virus que es contagia molt fàcilment quan les persones estem a prop les unes de les altres i per això, portem tants dies a casa.

– QUIN LLENGUATGE PODEM UTILITZAR?

Cal fer servir un vocabulari adaptat a l’edat de l’infant i als seus coneixements. El llenguatge que utilitzem ha de ser precís i real, per evitar confusions i comunicar la veritat. Paraules com ara: virus, coronavirus, malaltia, confinament… són paraules que els nens i nenes ens senten dir, ja que formen part del nostre dia a dia i no les hem de canviar o simplificar quan ens dirigim a ells. En aquest sentit, recomanem anomenar “virus” i no “bitxos”, per exemple.

– COMUNICAR-NOS DES DE LA VERITAT (NO MENTIR)

  • Quan els infants ens facin preguntes, és important respondre’ls amb la veritat, ajustar-nos a la seva realitat i capacitat cognitiva i comunicar-nos sempre amb honestedat. A vegades, amb la voluntat de voler protegir-los del dolor, els adults no els expliquem la veritat i no som sincers/es, de manera que no expliquem què està passant.
  • És important dir la veritat, encara que el que haguem de dir no sigui del tot agradable i pugui generar sentiments de frustració, malestar o tristesa. Els infants estan preparats per transitar diferents estats emocionals i nosaltres hem d’estar disponibles per a acompanyar-los.

– EVITAR EXPOSAR ELS INFANTS A LES NOTÍCIES DELS MITJANS DE COMUNICACIÓ

La informació que ofereixen els mitjans de comunicació està adreçada a un públic adult, no infantil, és per això que els nens i les nenes no han d’estar-hi exposats. A més a més, la informació que ens arriba en aquests moments és alarmant; les imatges poden tenir un gran impacte en els més petits i pot ser que la seva imaginació els porti a escenaris de terror.

– APOSTAR PER LA CURA, LA PREVENCIÓ I L’EMPODERAMENT DELS INFANTS

  • Fins ara sabem que podem fer front a aquesta situació posant l’energia en la salut i en la prevenció. Per això, podem fer saber als infants les mesures d’higiene bàsiques que ens ajuden a cuidar-nos, com ara: rentar-se les mans sovint, tossir o esternudar al colze, netejar-se el nas amb un mocador d’un sol ús i seguidament llençar-lo a la brossa, intentar no tocar-se la cara amb les mans, procurar no tenir contacte físic amb les persones que trobem…
  • Els adults som models a seguir pels infants i ho som sobretot en allò que fem, en les nostres accions. Per tant, cal que nosaltres tinguem normalitzades aquestes pràctiques abans de transmetre-les als més petits. Aquestes mesures formaran part de la nostra quotidianitat durant un temps, per això és important que els nens/es s’hi vagin familiaritzant i hi puguin col·laborar en la mesura del possible.
Imatge de: Manon de Jong. Font: http://manondejong.nl/

Tot seguit, desenvolupem alguns aspectes de caire emocional que podeu tenir en compte aquests dies:

– PRESERVAR L’ESPAI DE SEGURETAT DELS INFANTS

  • Durant els primers anys de vida, els infants han de créixer sentint que el món és un espai bo i segur, i que les seves relacions també ho són, per a que puguin desenvolupar-se amb seguretat i autoestima. És important transmetre’ls confiança i optimisme malgrat la situació actual. En cas que mostrin por o preocupació, els podem fer saber les certeses que sabem de la situació actual: que estem junts, que prenem mesures per cuidar-nos, etc.
  • Als nens i nenes més grans, els podem explicar que hi ha molts professionals sanitaris que estan treballant per entendre millor el virus, que estan buscant medicaments, que estan cuidant de les persones malaltes…

– SENTIMENT DE COMUNITAT

Podem posar la mirada en el fet que estem passant tants dies a casa per tenir cura els uns dels altres, per fer que el virus no arribi a tantes persones al mateix temps i així, el personal sanitari pugui fer la seva feina. Transmetre als infants de forma directa o indirecta, que ens quedem a casa per amor a les altres persones i per contribuir en la salut de la humanitat. D’aquesta manera, afavorim el sentit de comunitat i el valor ètic i social que comporten les nostres accions.

– ACOMPANYAMENT EMOCIONAL

  • Pot ser que aquests dies els infants estiguin més sensibles, irritables i es donin més explosions de ràbia que de costum. També pot ser que nosaltres mateixes ens sentim d’aquesta manera per la inestabilitat del moment. Tot i la dificultat, és important que siguem empàtics amb els infants i que siguem més comprensius que mai. De la mateixa manera, també ho hem de ser amb nosaltres.
  • És important acollir i validar les manifestacions emocionals dels infants siguin les que siguin, donant totes les emocions per vàlides. Així doncs, si els nens/es necessiten plorar, cridar, fer cops a un coixí… cal oferir-los un espai de seguretat on ho puguin fer i acompanyar-los amb la nostra presència i acceptació en la mesura del possible. Podem ajudar-los posant nom a allò que els passa per a que ho puguin reconèixer i anomenar més endavant.
Imatge de: Manon de Jong. Font: http://manondejong.nl/

– SOBRE LA MALALTIA I LA MORT

  • Pot ser que aquesta situació desperti en els infants més grans alguns dubtes o neguits respecte la mort. És un bon moment per parlar-ne si en tenen la necessitat i resoldre els dubtes que puguin sorgir. Sobretot en aquest moment, cal recordar la premissa de no donar informació que no demanin, és a dir, respondre a demanda i no donar informació de més.
  • Tenir present que és necessari obrir espais de comunicació de forma quotidiana i oferir la possibilitat de viure la mort com una etapa més de la vida. Parlar dels cicles naturals; tots els éssers vius moren en algun moment. Aprofitar el que ens dóna la natura i les experiències que vivim, per exemple, si veiem un animal o un insecte mort al bosc, poder parlar-ne.
  • Com ja hem comentat més amunt, els infants capten tot allò que diem o desprenem a nivell emocional i espiritual. La ment encara no hi és en els més petits, per això, ens hi hem de comunicar des de la veritat. Si tenim un familiar malalt, que sabem que pot ser que mori en poc temps, els ho hem de fer saber. Amb cura, els hem d’anar preparant per allò que vindrà. Acompanyar-los tenint en compte l’edat que tenen, en el que anirà passant. És important comunicar-los la mort que vindrà per a que es puguin acomiadar. Davant d’una pèrdua, el dolor és inevitable. En aquest cas, el nostre objectiu és acompanyar els infants en el dolor i no evitar-lo.

Compartim amb vosaltres el següent vídeo de l’Elisenda Pasqual (psicòloga especialitzada en criança conscient i directora d’Acompanyament Familiar), en el que proposa un recurs pràctic sobre com parlar amb els infants dels diferents graus de malaltia i de la mort utilitzant els dits de les mans. Si teniu algun familiar o alguna persona propera malalta, us pot ajudar a explicar als infants en quin punt de la malaltia es troba. Sobretot, tenint en compte que els nens/es es troben lluny del pensament abstracte, pensem que un recurs concret com aquest els pot ajudar molt a comprendre-ho millor.

Enllaç al vídeo mencionat: https://www.youtube.com/watch?v=uL0r7hcfN9o&t=23s

Els contes poden ajudar a donar simbolisme a la situació. Tot seguit us oferim títols de contes sobre aquest tema adreçats a la primera i a la segona infància.

Contes que parlen sobre la mort, el dol i la pèrdua: 

  • Per sempre més. Alan Durant, Debi Glori. Editorial Timun Mas.
  • L’arbre dels records. Britta Teckentrup. Editorial Orchard Books.
  • L’illa de l’avi. Benji Davies. Editorial Andana.
  • Et trobo a faltar. Paul Verrept. Editorial Joventut.
  • L’avi d’en Tom ha mort. Marie-Aline Bawin i Colette Hellings. Editorial Esin.

Si voleu profunditzar sobre aquesta qüestió, us recomanem la lectura següent: “I jo, també em morire´?” de Xusa Serra i Llanas. Ofereix una perspectiva adulta de com acompanyar els infants respecte la mort.

Imatge de: Manon de Jong. Font: https://www.magnetreps.com/mj-adv-prdct

Aprofitem aquest espai per fer-vos arribar un article sobre l’acompanyament de la por, publicat per Veronica Antón, de Senda Educació Viva – Acompanyament familiar, adreçat a famílies amb nens i nenes. És un escrit molt complet on s’hi explica com es pot manifestar la por en la infància i de quina manera podem acompanyar-la en aquests temps que estem vivint.

Enllaç a l’article esmentat:

https://sendabcn.com/el-miedo-como-ayudar-a-lxs-ninxs-a-afrontar-esta-emocion-en-tiempos-de-confinamiento/?fbclid=IwAR3LyZphmFeP1tO7Jyqb9L7ET6CZBCp-Vsx_ZVeORLyDWsrXYHwWELBCHps

Per acabar, us volíem dir que aquest recull d’idees que us oferim és fruit de la nostra reflexió conjunta i del coneixement que d’altres professionals han desenvolupat i compartit. Esperem que us serveixi per transitar aquests temps de la millor manera possible. També volem agrair-vos la confiança i recordar-vos que seguim amb vosaltres pel que necessiteu.

Imatge de: Manon de Jong. Font: https://www.magnetreps.com/mj-personal-work

Referències bibliogràfiques:

Deixa un comentari